Presentació

Recuperació del patrimoni de la guerra civil de l’Hospitalet de l’Infant. Museïtzació i itineraris

Alfons Tejero Farnós

Ús presentem les  fortificacions republicanes de la guerra civil de 1936-1939 de l’Hospitalet de l’Infant, una vila costanera situada 30 quilòmetres al sud de Tarragona. Aquestes fortificacions són les grans desconegudes del patrimoni militar català d’aquest període, per  una sola i única raó, perquè no es varen arribar a fer  servir en acte de guerra, i van quedar condemnades  a l’oblit dels llibres d’història i fora de la llista dels  espais mítics de la guerra civil espanyola per a la qual  havien estat projectades. Aquest extraordinari conjunt de restes militars recentment descobert calia que fos presentat en societat  per la seva indubtable vàlua, la seva inusual magnitud, la seva qualitat i el seu excel·lent estat de conservació. 

Unes fortificacions que ocupen nou quilòmetres ben comptats i ubicades en una zona molt particular 

del nostre terme, conegut amb el nom del coll de Balaguer, que ha estat considerat històricament un dels  espais estratègics més importants de la costa catalana.

El nostre terme està ocupat per tres grans espais  geogràfics: la mar Mediterrània, la serralada prelitoral, sempre paral·lela a la costa, i la gran planada  litoral tarragonina, per la qual han passat totes les  vies de comunicació terrestre, ja que és el millor pas  per comunicar Catalunya amb les terres del sud de la  Península. Es dóna la circumstància que en un punt  concret de la serralada neix un ramal que trenca la  línia paral·lela i es desvia cap a la mar, tallant pel bell  mig no tan sols la plana, sinó també les artèries que la  travessaven, creant un autèntic coll d’ampolla.

La serra del coll de Balaguer no és de gran alçada (només 155 metres), però, per poder traspassar-la,  el camí havia de recargolar-se sobre forts pendents  i alentir el pas de qualsevol caravana de mercaders,  exèrcit o carreter. 

Era un pas estret, perillós, situat en un lloc feréstec, al costat d’unes cales fàcilment desembarcables, 

un lloc despoblat al llarg de quasi 90 km durant segles, entre Tortosa i Tarragona, fins a la fundació medieval de l’hospital del Coll de Balaguer a l’Hospitalet de l’Infant l’any 1344 per part de l’ infant Pere, fill del  rei Jaume II d’Aragó i de la reina Blanca d’ Anjou.  Aquestes circumstàncies especials van fer del coll  de Balaguer un espai de gran valor estratègic, que  van saber aprofitar els romans, els àrabs, els pirates, el guerriller Carrasclet, les tropes catalanes a la guerra  dels segadors el 1640, els bandolers, Felip V després  de la guerra de successió que va edificar el 1725 un fort al coll conegut amb el nom de Sant Felip, les  tropes de Suchet a la guerra del francès i, com no, els  estrategs republicans durant la guerra civil espanyola.

Les fortificacions de l’Hospitalet de l’Infant es van  aixecar en dues fases. La primera comença amb el  bombardeig naval de Roses (Girona) el 30 d’octubre  de 1936 per part de les forces nacionals. Les poblacions costaneres catalanes es van sentir fortament  amenaçades i van reaccionar ràpidament, edificant  les primeres fortificacions amb l’ànim de protegir-  se de les incursions navals i dels desembarcaments  procedents de Mallorca, illa on es refugiaven part de  l’armada i l’aviació feixistes. S’iniciaren una sèrie de  construccions de nius de metralladora, fortins, trinxeres i casamates per tota la costa de Tarragona. 

Per a aquest procés d’execució de les obres, es van  reconvertir arquitectes civils a militars, donant-los el  grau de capitans d’enginyers. La segona fase respon  a la necessitat del cap de l’exèrcit de la República, el  general Vicente Rojo, de parar l’ofensiva sobre Catalunya del general Franco. Sobre el paper, Vicente Rojo va dibuixar sis línies  de defensa del territori català. La primera, anomenada  L1, a la qual pertany l’Hospitalet de l’Infant, havia de  parar el primer cop i anava des dels Pirineus fins al  delta de l’Ebre, vorejant la zona de contacte dels dos  exèrcits, seguint les línies de l’Ebre i del Segre.

L’Hospitalet de l’Infant es va fortificar amb múltiples nuclis de resistència aprofitant els abundants 

accidents geogràfics que es troben al pas l’antiga carretera nacional Barcelona-València pel coll de Balaguer (barrancs, collets, muntanyes...).Per a la seva edificació es va fer servir la mà d’obra  dels presoners de guerra procedents sobretot de la  batalla de Terol i de les presons que en aquell moment estaven abarrotades.

Aquest magnífic conjunt va ser concebut segons  les normes vigents i els sistemes més modern de fortificació de l’època, i complia estrictament l’ ABC d’una  línia defensiva de manual de guerra:

– Disseminació.

– Escalonament en profunditat.

– Ocultació.

–  Emmascarament de les construccions perquè  passessin inadvertides de l’observació enemiga.

És per això que, en molts casos, es van semi enterrar o les van excavar a la roca. Es va imitar la construcció dels marges dels pagesos, les barraques de pedra seca i les del camp. Per  camuflar-les es van usar pedres de l’entorn i es va afavorir el creixement de la vegetació entre les roques.

Es construiran ininterrompudament durant dos  anys diferents tipus d’assentaments.

La primera tipologia correspon als emplaçaments  de combat d’infanteria per a armes automàtiques. 

Aquests foren els més nombrosos i repetits, generalment d’una sola espitllera, encara que també n’hi havia de dues. Els de metralladora solien ser quadrats i de  1,80 metres d’alçada amb una banqueta per posarhi l’arma, i els de fusell metrallador )eren amb  forma semiesfèrica (iglú). En tots dos casos estaven  fets amb formigó de ciment rus, àrids de la zona i  barres de ferro per fer l’armadura.

L’excepcionalitat  d’aquest darrer tipus estiba que estaven construïts sobre un motllo d’Uralita, probablement de la fàbrica de Cerdanyola. De tots era conegut que el propietari  de la fàbrica, Josep Maria Rivaralta, era una persona  incondicional a la República i al president Macià. És la primera vegada que tenim notícia que es faci  servir el fibrociment per a usos militars.

Els emplaçaments d’artilleria estaven situats en  llocs estratègics per batre les carreteres i les vies de 

comunicació. Eren els més grans. La peça més destacada de les fortificacions, la bateria de canons de  la Pitrasa, és una construcció robusta (de  formigó armat), immensa, majestuosa i que fa les funcions d’ atalaia des d’ on es dominava tot el camp de  batalla. Estava dissenyada per a quatre grans peces  d’artilleria, que anaven instal·lades cada una en una  casamata totalment coberta i que es comunicaven  entre si per un ampli passadís interior. El sostre de  l’edifici està recobert de pedres rústiques per camuflar-lo i fer-lo invisible als avions espia. Es va artillar  amb quatre canons Ordóñez de 150 mm, que podien  fer foc tant cap a terra com cap a mar, els quals després van anar a parar a Montgat, Blanes i Palamós.  Aquesta obra va costar 600.000 pessetes. Durant la  fase de construcció hi van treballar molts paletes de  l’Hospitalet, Vandellòs i Mont-roig del Camp, que cobraven 10 pessetes al dia.

Els emplaçament d’antitancs tenien uns 8 metres  de llargada per 2,5 metres d’amplada.

Les fortificacions a cel obert eren destinats a la  instal·lació de metralladores antiaèries i morters . En el cas del de morters constaven d’una plataforma exterior de forma circular amb un camp  de tir previst de 360a, i les trobem aïllades o en bateria. La del pla del Rabadà la forma una bateria de  tres cèrcols de ciments i una sala de poderoses parets  de formigó a la qual s’accedia per una pista militar  feta expressament per a ella i on es veuen encara  les canalitzacions per a l’evacuació de l’aigua. Estava concebuda per a la defensa marítima, aèria i terrestre.  Es va començar el 1937 i van ordenar-ne l’aturada el  desembre de 1938. Tot el conjunt de la bateria està  protegit per una trinxera excavada a la pedra amb dos refugis.

Els de comandaments eren els observatoris del batalló i els de la companya i estaven en una posició elevada, i havien de complir la condició de veure i no ser vistos des de l’aire i des de terra. En aquests  conjunts abunden les casetes de pedra seca cobertes  de plaques d’Uralita ondulada, on farien vida els caps  militars de l’operació.

Són molt abundants els refugis de personal que eren pensats per albergar la tropa de reserva i també 

dipòsits de queviures i municions. Estaven construïts en galeria de mina; es preveia que cada refugi tingués  dues entrades. Havien de tenir bancs de fusta i eren  il·luminats amb carburos.

A la rereguarda del sistema defensiu hem localitzat quatre polvorins en línia recta excavats a la roca viva també en forma de mina, que servien com a magatzem de municions i sopluig dels soldats. Tenen al final de la galeria entre una i tres sales.

Altres tipus de construccions de campanya que sovintegen serien les trinxeres, els parapets de pedra 

seca, els pous de tirador i els dipòsits d’aigua. A les trinxeres de l’Hospitalet es pot observar perfectament la «Z» que anava per terra i que servia per evitar que la metralla de les bombes pogués ferir el  menor nombre de soldats. Es distingeixen a  primera vista les trinxeres que són de combat i les que són de reserva, i alguna d’elles està comunicada  per un passadís soterrat per facilitar l’evacuació. Es  presenten recobertes de pedra del país o simplement  excavades a la roca viva.

Una variant de les trinxeres són els parapets, que eren trinxeres aixecades sobre el terreny aprofitant  l’abundant pedra del terreny ubicades a llocs on es  feia molt difícil picar o on no hi havia temps per 

picar. L’aigua era una de les principals preocupacions  dels dissenyadors d’aquest conjunt. Conscients de la  seva manca i de la necessitar d’abastir d’aquest element a la tropa, varen construir dipòsits a llocs propers als assentaments. Eren de gruixudes parets de  formigó i es varen fer servir rails com a cairats, un  costum molt habitual a les construccions militars de  l’època. Tenien una capacitat aproximada als 30.000  litres i encara avui els podem trobar plens d’aigua . 

De tota manera, un cop acabades les fortificacions,  poques es van fer servir en actes de guerra. El dia 15  de gener de 1939 les tropes franquistes van ocupar el  coll de Balaguer i s’abandonaren apressuradament.  La natura es va ocupar de recuperar el que era el seu  espai i les va engolir també apressuradament. Només la recerca i la memòria popular ens han permès  recuperar en perfecte estat aquest tresor del nostre  patrimoni.

La nostra voluntat és tirar endavant un pla estratègic dirigit per especialistes en la matèria i persones 

vinculades a la història del nostre terme amb l’objectiu  principal de recuperar i divulgar les restes de construccions defensives de la guerra civil a l’Hospitalet  de l’Infant ja existents per a que puguin ser estudiades i visitades, i la recuperació de la memòria dels  presoners del camp de concentració de l’Hospitalet  de l’Infant. 

Aquest pla estratègic contemplarà la realització  d’actuacions que passin per la neteja dels emplaçaments, acondicionar els accessos, instal·lar cartelerria  i editar una guia que es distribuiria des de les oficines  de Turisme del nostre Ajuntament.  Aquest projecte inclourà els corresponents estudis  històrics, topogràfics i de catalogació. Al projecte de Pla estratègic s’escolliran una seria  de fortificacions per a ser visitades en funció del seu estat, les seves característiques i la seva proximitat. 

Entenem que la gran quantitat de restes i la seva dispersió fa inviable una actuació total, encara que les  que quedin excloses quedaran sotmeses al grau de  restes protegides d’interès local.

Tindrem clar que aquestes actuacions vetllaran  per que l' impacte mediambiental sigui el menor possible i en tot cas tenim la voluntat d’aprofitar aquesta  iniciativa per a divulgar les característiques i la vegetació i la fauna de l’entorn de l’espai natural protegit  de la Rojala.  Aquesta àrea afectada per les fortificacions constitueix un àrea de refugi de les espècies mediterrànies  meridionals i es coneixen abundants espècies endè-miques. 

Volem donar a aquesta activitat un triple contingut:

L’ històric, cultural, l’esportiu i l’ecològic, doncs en  permet combinar el coneixement del nostre patrimoni amb el nostre territori i el de la nostra rica flora i fauna.