CAMPO DE TRABAJO N2 DE HOSPITALET DE MAR. CAPITULO 2: Un bombardeo inesperado...

Era un atardecer caluroso de agosto, de 1938. Los prisioneros del campo de trabajo volvían de una dura jornada de trabajo en las fortificaciones del Coll de Balaguer. Llegaban agotados al campo de trabajo, a sus hogares, los hoyos excavados en la tierra. Cuando de repente un zumbido les cogió por sorpresa.

¡Pavas! Grito uno de los guardianes del campo, era el nombre con que vulgar, y despectivamente, se conocía a los aviones italianos Saboya, los cuales eran temibles con sus recorridos de la muerte, bombardeando las poblaciones costeras de la zona republicana en el Mediterráneo. Entonces, esa brutal bestia metálica, y sus dos otros colegas, en total una escuadrilla de tres, decidió vaciar sus bodegas repletas de bombas justo encima del campo de trabajo. Matando a toda persona que encontraban las bombas en su camino, sin piedad, sin distinción si eran republicanas o nacionales... si eran creyentes o no... si eran adultos o mujeres,... en definitiva, si eran civiles militares, si estaban metidos en la guerra queriendo, o sin querer,,,,

El escenario, desolador, de espanto, 40 cadáveres, si alguno se podía reconocer como tal...  restaban en aquel escenario, en-medio del campo de trabajo, en medio de Hospitalet de Mar, nuestro actual Hospitalet de l'Infant. Entre prisioneros y guardianes, los civiles hacia días que dejaron la población y se fueron a los "masos".  La Guerra, ese día dejo plasmada la peor de las imágenes, una masacre en plena retaguardia, de unos seres indefensos, que no pudieron huir por encontrarse dentro de una alambra donde no les dejaron volar hacia la libertad, hacia la salvación.

Esta historia y muchas otras  las podres conocer y revivir en la visita:

HOSPITALET DE MAR EN GUERRA.

Más información e inscripciones en:

http://www.terresdemestral.cat/es/agenda/hospitalet-de-mar-en-guerra

CAMPO DE TRABAJO N2 DE HOSPITALET DE MAR. CAPITULO 1: El burro que no quería compartir la comida.

Esto es una anécdota contada por Clemente, un prisionero del Campo de Trabajo nº2 de la República en Hospitalet de Mar, actual Hospitalet de l'Infant. En sus memorias el mencionado prisionero cuenta como el burro que hacia las faenas de carga de materiales para ir a construir las fortificaciones del Coll de Balaguer, le daban de comer una vez acabada la jornada laboral y volvían los prisioneros y el mencionado burro al campo de trabajo. Le daban la comida en un cesto de mimbre que se encontraba colgado a la altura de su boca, la mencionada comida se trataba de algarrobas.

Los prisioneros solían hacer carantoñas a la mencionada bestia, y está les trataba como si fueran amigos, pero estos prisioneros, con el hambre que padecían, a la que podían le quitaban su comida al burro. Este, que no era tonto, se dio cuenta. A la siguiente vez que le pusieron la comida, cuando se iban a acercar los "amigos" prisioneros para hacerle carantoñas y quitarle de nuevo las algarrobas, el burro comenzó a dar coces y a morder a los prisioneros para que no le quitaran las algarrobas. Con tal ímpetu que lo consiguió, se comió sus algarrobas, y entonces se dejo volver a dar carantoñas por parte de sus nuevamente amigos prisioneros, los cuales entendieron la lección, aunque por ello deberían de continuar pasando hambre...

Esta historia, y muchas otras igual o más de interesantes las podréis descubrir en la visita de:

Hospitalet de Mar en Guerra

http://www.terresdemestral.cat/es/agenda/hospitalet-de-mar-en-guerra

Continuem amb la posada en valor i dignificació dels espais de la Guerra Civil del  Coll de Balaguer a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

En breus hi hauran novetats...

Assistència de la Secció de la Guerra Civil CELHI a les jornades sobre patrimoni de la Guerra Civil a Vinaròs.

Aquest pròxim dissabte 9 d'abril de 2016 és dur a terme la jornada d'estudi sobre el patrimoni de la Guerra Civil. On la Secció de la Guerra Civil del CELHI intervendrà amb la ponència:

LES FORTIFICACIONS REPUBLICANES AL COLL DE BALAGUER DE L’HOSPITALET DE L’INFANT (TARRAGONA)

JORDI SOLÉ I ALFONS TEJERO

SECCIÓ GUERRA CIVIL CELHI

DESTRUCCIÓ del gual romà de la Via Augusta i posterior camí reial de Carles III

S'ACTUALITZA AQUESTA ENTRADA PER DENUNCIAR LA DESTRUCCIÓ DEL GUAL ROMÀ DE LA VIA AUGUSTA I POSTERIOR CAMÍ REIAL DE CARLES III, PER AGENTS DESCONEGUTS.

LES RESTES, EL QUE QUEDA D'ELLES, ES TROBEN AL BARRANC DE LLEIRA, A L'ALTURA DEL PONT DE LA BATALLA, AL COSTAT DEL PONT QUE UNEIX INTERNAMENT LES CENTRALS NUCLEARS VANDELLÒS I I II.

AQUESTA SITUACIÓ VA SER ALERTADA EL DIA 18 DE GENER PER PART D'ALFONS TEJERO, SOFIA TEJERO I JORDI SOLÉ, AL FER UNA SORTIDA DE CAMP.

PODEU OBSERVAR A LES DUES IMATGES SEGÜENTS EL GRAU DE DESTRUCCIÓ, I A LES IMATGES INFERIORS A L'EXPLICACIÓ DE QUAN ES VAN TROBAR L'ESTAT EN QUE ES TROBAVEN ABANS DE LA SEVA DESTRUCCIÓ PARCIAL.

El passat diumenge 3 de febrer es va dur a terme una sortida de camp al Coll de Balaguer, més concretament a la zona del barranc de la Batalla. Els participants van ser Alfons Tejero, i Jordi Solé. En aquests indret podem trobar fins a 7 ponts en menys de 500 metres, dels quals 3 pertanyien a diferents remodelacions de la N-340 des de finals de la Guerra Civil fins als nostres dies. 

Però el més espectacular es haver descobert el gual romà de la Via Augusta que franquejava el barranc de la Batalla. S'han trobat contraforts i una resta de sortida d’evacuació de l'aigua. 

Aquesta última construcció està feta per pedra i per maons massisos, com es pot observar a la primera imatge. La segona imatge es dels contrafort que donen al barranc per part del gual, té dos fases, una feta per pedra seca i una superposada de morter "de calç". La qual cosa ens fa suposar que la primera es romana i la segona és d’època posterior, potser de Carles III. 

A part del gual, també s'han descobert diverses trinxeres i “bunkers” que protegien l'antic pont de la N-340 al pas pel barranc de la Batalla. Alhora, per a poder tenir suficient refugi per a totes les tropes, s'han descobert uns refugis excavats a la timba del propi barranc, a les següent imatges es pot observar amb claredat. Consten d'una obertura cada refugi i amb espai suficient per albergar entre 20 a 30 homes cadascú, a més de l'armament i avituallament corresponent. 

ERROR DEL DIARI MES TARRAGONA ALHORA DE PUBLICA LA NOTICIA SOBRE RECUPERACIÓ I MUSEÏTZACIÓ DELS ESPAIS GUERA CIVIL

http://issuu.com/mestarragona/docs/mtarragona280115/32…

Contraportada del diari gratuït "Més Tarragona", on surt una noticia sobre l'inici del projecte de recuperació i museïtzació de les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer. Del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

En aquesta noticia hi ha un error al titular, on s'indica: "LA MEMÒRIA DE LA GUERRA A VANDELLÒS". Les fortificacions de la Guerra Civil al Coll de Balaguer es troben al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. O sigui que el titular hauria de haver sigut: "LA MEMÒRIA DE LA GUERRA A VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT".

Indicar per últim, una omissió d'informació del contingut complet de la nota de premsa per part de "Més Tarragona", en concret l'últim paràgraf. Facilito enllaç amb la nota de premsa oficial de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant sobre el tema.

http://www.vandellos-hospitalet.cat/…/s%E2%80%99inicia-el-p…

Com a secretari del CEL'HI, amb el vist i plau de la Junta CEL'HI i socis assistents a la pròxima reunió assembleària dels dijous, impulsaré les mesures necessàries per a reparar aquests errors de Més Tarragona. I agrair la bona feina de les Regidories de l'Ajuntament, i el propi Alcalde, que han intervingut en la redacció de la nota de premsa, i sobretot la Cap de Premsa del consistori.

CEL'HI: Exposició fotogràfica, memòria d'activitats i pressupost.

El Centre d'Estudis de l'Hospitalet de l'Infant va inaugurar el passat 20 de desembre l'exposició fotogràfica: "Àlbum d'Imatges de l'Hospitalet de l'Infant". Una mirada retrospectiva al passat de l'Hospitalet de l'Infant tant a través dels seus paratges, costums religiosos, fets quotidians, l’arribada del turisme, retrats personals, entre d'altres aspectes que impacten al visitant per veure una població que en menys de 50 anys, a partir del 1960 a l'actualitat a fet un canvi urbanístic espectacular. 

L'exposició restarà oberta fins el 19 de gener del 2014, l'horari serà de dilluns a dissabte de 17 a 20 hores, i el diumenge de 11 a 14 hores. 

Per acabar, només puntualitzar que està en procés d'elaboració la memòria d'activitats i el pressupost del CElL'HI per a l 2014, per això qualsevol aportació dels socis i popular serà benvinguda.